Pràctica 1 Introspecció

Introducció

Al inici de classe el professor Ernesto Luz s’ha presentat, ja que era el primer dia que teníem classe amb ell. Ens ha explicat el funcionament i la manera en que hauríem d’entregar-li les pràctiques, m’ha semblat un mètode estrany però suposo que al final ens acostumarem. Llavors ens ha proposat la primera pràctica, que consistia en fer una observació dels propis pensaments i estats mentals. El fet de que proposés quelcom així per a una classe m’ha sorprès força, la pràctica en sí no m’ha semblat estranya, ja que alguna vegada ho faig.

Pràctica

Tal i com he dit, no m’ha vingut de nou, de fet estic bastant habituat a fer-ho, sobretot en moments que no tinc res a fer o just abans de dormir. Evidentment que no és exactament el mateix, quan ho faig en aquestes estones “lliures” no poso tant d’èmfasi en auto analitzar els pensaments, però d’una forma més lleu i sotil si que ho porto a terme. També és habitual practicar, d’una forma menys activa, aquesta activitat de manera constant al llarg del dia i sense concentrar-se tant. Pel que fa a la pràctica en sí, m’he col•locat mirant un punt fixa de la classe el qual ja ni recordo i llavors he començat a divagar, als primers minuts pensaments aleatoris, però al poc m’he centrat en un tema que m’inquieta molt últimament. Gairebé instantàneament en el meu interior s’ha establert una dualitat de pensament en que una entitat era la “pensant” o més aviat la que rebia els pensaments i l’altre la passiva i observadora. Els elements externs gairebé no m’han influït, ja que estava submergit en els pensaments. Habitualment ja hem sol passar així però últimament em quedo absort més cops. Possiblement la causa per la qual és així rau en la monotemàtica interior que tinc, en la qual es barregen pensaments amb sentiments i emocions.

D’aquesta manera han transcorregut els 10 minuts, oblidant l’entorn i fent una introspecció als pensaments habituals a la vegada que intentava observar-los de la forma més objectiva possible. Encara que algunes vegades el paper de observador és barrejava amb el de pensador i mantenir aquesta dualitat, molts cops ha resultat forçosa.

Conclusions

Quan intervenen les emocions, fer una pràctica d’introspecció resulta un tant dificultós i estic segur de que si no hagués tingut experiència m’hagués estat gairebé impossible. La concentració en l’interior quan intervé, tant pensament com sentiment és més fàcil, l’única dificultat és observar de manera objectiva aquest pensament. Pel que fa a la pràctica en sí, crec que a la majoria de companys els haurà servit, perquè és una cosa que la majoria de gent, no té per costum de fer i és beneficiosa per conèixer-se a un mateix i mantenir un cert equilibri, tant emocional com a nivell de pensaments.