Pràctica 3 Distorsions Cognitives

Per parlar sobre distorsions cognitives abans hem d’entendre d’on provenen les idees sobre el cognitivisme.

En psicologia podem parlar de diversos estadis concatenats en el temps.

El paradigma xarnera, podem considerar que, en aquest cas, és el conductisme de Skinner. Abans d’això la definició més estesa de psicologia era, a grans trets; la ciència que estudia els estats de consciència. Aquesta visió provenia del Estructuralisme (Wilhem Wundt) que posa a la psicologia dins de la ciència, seguidament de W. James que introdueix el funcionalisme.

Però John Watson, no content amb aquesta idea, recorre als estudis de Paulov i converteix la Psicologia en l’estudi de la conducta observable. Sorgeix d’aquesta manera el conductisme. Llavors B.Frederic Skinner profunditza en el conductisme i mitjançant diverses tècniques experimentals acaba desenvolupant el que es coneix com “Condicionament operant”.

Aquest sistema no acaba d’agradar a alguns estudiosos com Albert Ellis i Aaron T.Beck que prefereixen incloure les emocions o estats interns dins del esquema conductista. D’aquí sorgeix el que s’anomena Cognitivisme.

Introducció

Abans . Estructuralisme i Funcionalisme.

Conductisme.

Per tal de modificar la conducta els conductistes fan servir tècniques de “modificació de la conducta” molt agressives. En que la majoria de vegades s’empra la tècnica d’eliminar l’estímul.

Cognitivisme.

Per a Ellis i Beck el pensar, sentir i fer estaven molt relacionats amb el comportament de les persones és per això que afegeixen un nou estadi a l’esquema conductista.

La “O” vol dir que les persones pensen abans de donar una resposta davant l’estímul.

La “O” és un filtre molt important per a els cognitivistes, de fet és la base del seu paradigma. Els cognitivistes raonen que existeix un estat mental i emocional, que distorsiona la forma en que les persones es comporten davant d’un determinat estímul. D’aquesta manera els cognitivistes afegeixen un punt de subjectivitat en l’esquema . Això vol dir que el comportament observat dependrà dels estats mentals i emocionals de l’individu i no serà sempre el mateix, tal i com postulen els conductistes.

La “O” és el que pensem i com a tal actua com a “filtre” que projecta una miríada de possibles respostes.

 D’aquesta diversitat de respostes se’n deriven el que podem dir: Distorsions cognitives.

Una manera d’influir en el comportament és tractar aquestes distorsions cognitives o en tot cas en canviar la “O”

Rp:

Resposta patològica

Rm:

Resposta millorada.

Ellis va desenvolupar una tècnica per tractar les distorsions cognitives anomenada teràpia racional emotiva conductual (TREC) en la que identificava les distorsions patològiques e intentava canviar-les cap a una visió per part del pacient molt més positiva. Solucionant així la patologia.

Pràctica.

Per tal d’entendre millor aquest procés, el professor Luz ens ha instat a fer una pràctica relacionada amb les distorsions cognitives. En aquest exercici, es presenten diverses formes patològiques d’afrontar un problema seguides cada una d’elles de dos exemples que vaig treballar a classe, juntament amb la Leila Isach i la Maria Lara.

1. Generalització excessiva. A partir de casos puntuals generalitzo la seva validesa a la resta)

     A- Perquè a ell li caic malament, li cauré malament a tothom.

     B- Com que la novia m’ha deixat enganyant-me amb un altre, totes ho faran.

2. Abstracció selectiva (hem centro en els aspectes negatius d’una situació i no tinc en compte la resta de punts positius)

    A- Un jugador, en un partit fa una jugada malament i s’oblida de la resta de jugades bones.

    B- Fas una pregunta malament a l’examen i creus que tot t’haurà sortit malament.

3. Polarització o pensament del tot o res. (interpretació de la realitat en termes absoluts).

    A- Fas un treball de tecnologia, no funciona i llavors creus que no fas mai res bé.

    B- La mare no li fa cas, llavors ningú li farà mai cas.

4. Desqualificació d’allò positiu (restes valor a els paràmetres positius)

    A- He tret un 10 en un treball, però ha estat de sort.

    B- T’han agafat en una feina que feia temps que buscaves, però creus que no te la mereixes.

5. Pressuposició dels pensaments dels demès.

    A. Faig un regal a la xicota i penso que ella no ho valorarà.

    B. Parles amb la teva actual parella i creus que pensarà malament del que diguis.

6. Predicció del resultat de l’esdeveniment ( amb conseqüències generalment negatives).

    A. Quan acabi la carrera no trobaré feina.

    B. No he estudiat res. Segur que avui hi ha un examen sorpresa.

7. Sobreestimar o subestimar els esdeveniments o persones.

    A. Crec que sóc molt guapo i que tothom està per mi.

    B. Hem demanen el nº de telèfon i crec que volen quedar amb mi.

8. Raonament emocional ( genero raonaments a partir de com hem sento i no a partir d’elements racionals)

    A. Estic trist i crec que ningú voldrà estar amb mi.

    B. Estic molt content i crec que el món és perfecte, però en realitat no és així.

9. Etiquetar erròniament, principalment a persones.

    A. Ets tonta perquè ets rossa.

    B. Ets de classe social baixa perquè t’engalanes de comptes.

10. Auto inculpació (et fas responsable d’allò que ha passat)

    A. Els teus pares es separen i creus que ha estat per culpa teva.

    B. La novia m’ha deixat perquè no ho he donat tot.

11. Personalització (assumeixo que jo he causat un esdeveniment)

    A. He somiat que el pare patia un atac de cor, li passa, ergo és culpa meva.

    B. Penso que suspendré, llavors suspenc; llavors penso que jo ho he causat.

12. Imperatiu categòric (És l’hauria d’haver fet...)

    A. Hauria d’haver estudiat en comptes d’anar de festa.

    B. He de fer els deures i no els faig perquè prefereixo mirar la tele.

Conclusió

Com a reflexió de la pràctica, cal dir que en un principi no semblava que hagués d’aportar gran cosa, però al final ha resultat una recerca d’allò més interessant.

Les diferents formes de distorsions cognitives de la pràctica han estat un valuós punt de referència a partir del qual pots veure que en dependència del teu estat intern, pots arribar a conclusions diametralment oposades sobre el mateix tema.

Resumint, podem indicar que el cognitivisme, en afegir l’estat mental de les persones dins l’esquema conductista, van donar una nova forma de treball als psicòlegs per tractar els problemes de la gent. Fent incidència sobre com enfoquen el problema. No tan sols en com es sent l’individu sinó la forma en que aquest modula a través del pensament el record o enfocament del problema.

La teràpia cognitivista està basada en el replantejament del problema i de les situacions que ha experimentat el pacient per tal de donar-li, normalment, una visió més objectiva i cenyida a la realitat que la que tenia abans.

D’aquesta manera, s’espera que el pacient en tregui conclusions positives de la mateixa situació, produint-se millores en el seu estat anímic.