Introducció
Aquesta pràctica va consistir en mirar una pel·lícula “Freud Pasión Secreta” agafar un aspecte de les teories de Freud exposades a la pel·lícula i aprofundir en aquell tema.
He decidit centrar-me en la Histèria, ja que juntament amb la Hipnosis hem resulta un tema molt interessant.
Definint conceptes
El terme prové de Hysteron i aquest del terme grec per definir úter. A la Grècia clàssica, creien que l’úter de la dona es movia lliurement pel cos i a mesura que pujava, anava causant transtorns a les mateixes.
Aproximadament a partir del primer mil·lenni desprès de crist es va considerar a les histèriques que llavors no eren molt freqüents com a malaltes. Per tractar-les, els metges aplicaven un massatge vaginal a les pacients. Com era d’esperar arribaven a l’orgasme, moment en que es donava per acabada la sessió i es considerava que la pacient havia millorat o s’havia curat.
Aquesta va ser una pràctica habitual fins ben entrat el segle XIX època en que es va començar a considerar com una farsa per part de les afectades. De fet a partir del 1880 van començar a multiplicar-se els casos d’Histèria desembocant el 1890 en una veritable epidèmia, des del punt de vista mèdic de l’època.
Llavors els casos van anar minvant fins a arribar a l’actualitat que ronda en menys d’un 1%. Actualment s’anomena Trastorn de conversió.
La paraula provè del grec hypnós que significa somni.
La hipnosis entesa com a un estat alterat de la consciència, es ve practicant des de molt antic i en moltes i diferents cultures. Més coneguts com estats de “Trance”, (La traducció catalana “Trànsit” no hem sembla adequada) eren practicats per els líders religiosos o espirituals durant les seves cerimònies o per expulsar “esperits malignes”. L’estandardització de la hipnosis es comença a partir del segle XIX moment en el que es produeix una escissió de la mateixa. Per una part prossegueix en l’àmbit clínic, professional i científic; mentre que per l’altre arriba als escenaris i és objecte d’espectacles i xarlatans. Seguint en l’evolució més formal, que s’inicia a França destacar el paper de Mesmer com a un dels primers “suggestionadors” i/o “hipnotitzadors” de l’època. Més endavant Charcot l’utilitza per fer els seus treballs. Freud en pren el relleu i desenvolupa les seves teories agafant referències de Charcot.
D’aquesta herència del segle XIX és d’on es beu avui en dia. La Hipnosis, cada cop menys és vista com a un espectacle i més cap la visió científica.
Freud i la Histèria
Sigmund Freud al principi de la dècada de 1880 va treballar amb el doctor Theodor Meynert. Durant aquell temps, va poder observar de primera mà, pacients amb histèria i va mostrar discrepàncies amb el seu mentor sobre la malaltia.
Freud defensava la idea de que la histèria no era una simple invenció de les pacients, sinó que n’era el resultat d’una patologia psicològica.
Més tard, abandonà Meynert i fou a investigar la histèria i la seva relació amb la hipnosis. Charcot va ser una font de coneixement important sobre aquesta relació per Freud.
De tornada a Viena i en col·laboració amb Joseph Breuer va tractar, principalment una pacient de Breuer Anna O. amb el mètode catàrtic que tenia com a base l’ús de la hipnosis.
Història de les idees de Freud
En una primera etapa, Freud creu que la ment, és un conjunt de “circuits elèctrics” pels quals flueix energia i que aquesta s’ha de mantenir a un nivell baix. Així doncs una sobrecàrrega o acumulació d’energia, produïa un desequilibri en el pacient. Freud creia que les histèriques havien sofert un desequilibri d’aquest tipus, i que mitjançant la hipnosi es restablia el funcionament correcte del circuit. Però un cop acabada la sessió tornaven a aparèixer els símptomes.
Més endavant, Freud va aplicar la Catarsi. Aquesta consistia en recordar fets traumàtics ocorreguts en el passat, mitjançant la hipnosis. Freud creia que si es portaven a la consciència els records reprimits, llavors es produiria una millora.
En una fase més avançada, Freud se n’adonà que les seves pacients no recordaven fets reals, sinó que a vegades eren inventats encara que la pacient els percebés com a tals. A partir d’aquell moment, Freud comença a deixar enrere el mètode de Catarsis i per tant hipnòtic per tractar la histèria. Paulatinament avança cap al mètode de la interpretació dels somnis i la lliure associació d’idees.
En els anys posteriors, Freud es va dedicar a desenvolupar el Psicoanàlisi.
Per fer un petit apunt final, vull incloure aquest link on s’exposa una notícia relativament recent sobre la histèria o més aviat sobre el Trastorn de conversió, el qual apunta que en les pacients hi ha una activació d’una àrea del cervell que no està associada amb la part estimulada. És com si hi hagués una espècie de sinestèsia dels circuits. Al final sembla que Freud no anava tan errat.
Reflexió
El fet de que el professor ens plantegés una pràctica tan àmplia com aquesta ens dóna la oportunitat d’aprendre molt més sobre un autor o un tema en concret. Sense anar més lluny, fent aquesta entrada he après moltes coses que no sabia sobre la histèria. Personalment ha estat enriquidor i juntament amb la pràctica anterior he après molt sobre Freud. De fet considero que no he postat ni la meitat del que he après. Penso que és millor no repetir-se en les entrades, ja que per exemple he posat molta informació de Freud en l’anterior i moltes coses es poden consultar d’allà. Més que una càrrega per haver de fer l’exercici ha estat positiu i enriquidor. Pràctiques com aquestes s’agraeixen.
Fantàstica recerca, Cristian!
ResponderEliminarBona feina!