Pràctica 9 Diagrama sistèmic

Introducció

Seguint amb la pràctica anterior ampliaré la informació sobre la psicologia sistèmica. Com ja havíem vist la psicologia sistèmica o enfocament sistèmic té diferents branques en dependència de quin sistema s’estigui tractant. Dins de la psicologia sistèmica podem trobar la teràpia sobre, per exemple, un grup classe, un grup d’empresa, les parelles etc. En aquest cas hem escollit l’estructura familiar per aplicar els diferents genogrames.

Abans però hem de parlar sobre diferents autors de gran rellevància sobre la psicologia sistèmica. Un d’aquests autors és Milton Erickson.

Aquest autor va tenir una vida marcada per la polio i tot i adquirir una gran popularitat en vida, no va viure mai en la opulència. Algunes persones van considerar a Erickson el “guru” de la hipnosis, degut a la seva forma de fer hipnosis i teràpia. Ell personalment aplicava la teràpia sistèmica a un nivell molt “intim”. Per exemple en un cas en que li va arribar a la consulta un home que feia poc s’havia casat i encara no havia pogut consumar el matrimoni. L’home va demanar ajuda a Erickson. De fet cada cop que ell volia fer ús del matrimoni, la seva muller acusava una por horrible i li deia que esperessin al dia següent. En presentar-se-li aquest cas, Erickson va fer cridar a teràpia a la dona del pacient. Llavors, desprès d’una sèrie de sessions i suggestions a través d’hipnosis per part del terapeuta, la parella, va aconseguir consumar el matrimoni en un període relativament breu de teràpia.

Un dels seus seguidors va ser Jay Haley. Seguint amb la temàtica de la pràctica (la Família) podem dir que Jay Haley formulà la hipòtesis de que les famílies presenten una “rvolució natural” i que si es produeix un encallament o bloqueig en aquesta “evolució” llavors apareixerà un problema.

Altres autors com Murray Bowen proposen un model en que es fa èmfasis en la individualització. En que dins de l’estructura familiar i sobretot referent als fills, aquests han d’esdevenir independents. Això vol dir que aquests fills, tot i seguir físicament convivent amb els pares, hagin desenvolupat una independència psíquica dels pares. Concretant una mica més, podem dir que l’individu es vagi a comprar la roba ell mateix, administri la seva pròpia economia, mantingui relacions saludables amb altres grups fora de l’estructura familiar etc.

Salvador Minuchin

Salvador Minuchin és un psicòleg argentí que ha fet un gran treball sobre la teràpia familiar mantenint un enfocament sistèmic. Juntament amb altres personatges destacats com Jay Haley, Braulio Montalvo i Bernice Rosman, va desenvolupar un programa de capacitació i entrenament per a teràpies d’enfocament sistèmic.

Minuchin, fent al·lusió al enfocament sistèmic ens recorda que el malestar, els problemes no depenen de l’estructura, sinó de les relacions que s’estableixen dins d’aquesta entre els seus membres. L’autor va més enllà i diu que no existeixen pròpiament famílies desestructurades, sinó que en fa una divisió i diu que hi ha famílies “Estàndard” i famílies    “ No Estàndard”. Ambdues són molt semblants.

Minuchin introdueix dins de l’estructura familiar el concepte de “Poder” que serveix per jerarquitzar l’estructura. Primer de tot, dir que el “Poder”, prové de la necessitat i les responsabilitats que mantenir una estructura ( en aquest cas familiar) comporta.

Així doncs Poder= Possibilitat de prendre decisions. No obstant, la gestió d’aquest poder no necessàriament ha de ser autoritària.
A mode d’exemple podem exposar els següents casos:

Una parella de 16 anys, sense buscar-ho han tingut un fill, per altra banda una altre parella de 32 anys han tingut un fill, llargament esperat i buscat. El “Poder” el tenen ambdues parelles. Totes dues tenen fills, però només una té l’autoritat encertada per una bona gestió, és a dir una són “pares” i l’altre no són “pares” realment. Penso que aquest cas tothom el comprèn.

Poder vs Autoritat

Hi ha una diferència entre els conceptes poder i autoritat. Per acabar d’entendre aquest concepte es pot fer al·lusió a un bon exemple plantejat per el professor Luz. L’ ex president dels EUA G. Bush tenia molt poder i molt poca autoritat. Per contra altres personatges públics com Ghandi o Mandela tenien poc poder i en canvi gaudien d’una gran autoritat. Entrant en l’àmbit de la presa de decisions dins d’una família i fent ús del poder, podem distingir unes fronteres que poden ser:

 - Rígida: Es pren una decisió de forma unilateral, hi ha una quota de poder i s’aplica.

 - Laxa: No hi ha una persona que sàpiga gestionar el poder.

 - Flexible: És la forma correcte d’administrar el poder, mitjançant el diàleg.

Minuchi diu que els pares han de fer ús del poder que tenen i l’han de gestionar correctament. La millor manera de gestionar el poder dins d’una família és de manera flexible. D’una manera flexible, hi ha una comunicació fluïda entre els membres de l’estructura i no hi ha autoritarisme ni disbauxa dins l’estructura, d’aquesta manera, ni es manté de forma autoritària i repressiva ni es des estructura.

Pràctica

En aquesta pràctica el professor Ernest Luz ens ha instat a fer 1 Genograma i 1 Diagrama Sistèmic. La llegenda i la significació dels símbols els podeu trobar en aquest enllaç.

Els esquemes els vaig fer conjuntament amb la Paula Llorens

Genograma

Diagrama Sistèmic

Reflexió

Gran part de la reflexió sobre l’enfocament sistèmic ja l’he exposat a la pràctica anterior. Tot i això, remarcar que en aquesta última sessió, el professor ens va parlar de Milton Erickson.

He de dir que buscant informació sobre aquest autor, m’he sorprès força. La veritat és que he trobat molt interessant, no tan sols el seu treball intel·lectual, sinó també la seva biografia. M’ha recordat en certa mesura a la del Físic Stephen Hawking, on un problema de salut, porta a reflexions profundes i a un major enteniment de la realitat. La veritat és que Erickson va ser tot un model d’auto superació i un orgull per a la humanitat.

Seguint amb la reflexió sobre l’enfocament sistèmic, Al haver aprofundit més, m’he adonat que resulta més útil per entendre grups i sistemes que no pas per tractar a un individu sol. L’enfocament sistèmic serveix per millorar les relacions que existeixen en un sistema i tornar-lo un sistema saludable. Des del meu punt de vista, segueixo insistint en que l’estat intern d’un individu pot o no, millorar en retocar el sistema del que forma part. En altres paraules, es pot “curar” el sistema, sense haver de curar els individus que el conformen. Com? Doncs senzill. Per a mi l’enfocament sistèmic únicament tracta les “línies” que s’estableixen entre els individus, no els individus en sí.
Tot això hem fa reflexionar sobre dues coses. La primera, la genialitat d’Erickson al aplicar el mètode d’una forma que a simple vista almenys sembla menys sistèmica i més efectiva i per l’altre en les deficiències del mètode sistèmic. En certa manera Erickson hem recorda a aquell Charcot en que gran part dels bons resultats, eren a causa de la pròpia presència de Charcot més que del mètode en sí.

Tornant a les deficiències del enfocament sistèmic, simplement remarcar la diferència entre “curar el sistema” i “curar” l’individu. Metafòricament parlant, un sistema curat amb els individus malalts hem recorda a l’aristocràcia de l’època victoriana. Aquella antiga societat en que es guardaven molt les formes, però a nivell personal e intern eren totalment desastrosos i llavors de tant en tant apareixia algun que altre escàndol.